Deo Gratias
Senyor, moltes gràcies pel whisky de malta,
el vídeo Hatari!, les sabates Church's,
l'or madur dels capaltards i la gràcia,
tan perfecta, de Deborah Kerr.
Gràcies pels amics que tenen iot,
pel tallaungles, el dry Martini
i el jardí de la vil·la Mèdici
pintat per Velàzquez.
Gràcies, bon Déu, per la gratitud,
els elàstics, les grans odes,
les galetes d'Inca, el sentit comú,
les bones enciclopèdies i els atles,
l'invent de la meritocràcia i la veu
d'algú que canta Stormy Weather.
Gràcies a Déu sien dades per la saviesa
del doctor Johnson, el Tranquimazin 0,50,
els avions confortables, la pietat, el xip,
les garotes, la Bíblia i el somriure
excel·lent de les dones.
Senyor, gràcies per atorgar-nos sentit
del ridícul, per tanta paciència
i per amagar-te rere d'un núvol esponjós
cada vegada que oblidem la Teva Llei
i gosam fer literatura.
Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949)
Sabes tú que la palabra no habla
y que no sube y que no baja
Y que no es boca
La palabra no tiene nombre
No se llama nadie la llama
La palabra no conoce día
La palabra no conoce noche
Ni duerme ni está despierta
Mírala sin tocarla
es vaso
En silencio mírala
es cabeza
Más la miras y más no la ves
porque la palabra es silencio
Es silencio de hueso
Es lo que en el silencio está
poniendo un huevo negro
en el nido del no decir
Carlos Edmundo de Ory (Cádiz, 1923 - Thézy-Glimont, Francia, 2010)
eduard escoffet
joan-marc joval
la correccional - serveis textuals